Avance
Traduzo ao galego aquí un romance de Martí i Pol. Esta semana escribiremos no xornal sobre literatura catalana. Adico a traducción a Pepe Rodríguez, que me falou deste poeta e a súa relación con Lluis Llach. Sempre se aprende dos amigos.
ROMANÇO
Si ens besem pels carrers
trontollaran les cases,
les dones del raval
ho contaran al batlle,
vindran guàrdies civils
empunyant simitarres,
dos frares del Remei
i el sometent amb arma.
Convictes de mant crim
ens penjaran a plaça,
quan ja siguem penjats
repicaran les campanes,
acudirà la gent,
proclamaran l’alarma
i el batlle, modestet,
dirà quatre paraules.
Serà un dia revolt
amb molta tramuntana,
com brandarem, amor,
tota la santa tarda!
Per veure’ns vindrà gent
de tota la comarca,
algú dirà: és molt trist,
i et mirarà les cames.
Entorn del cadafal
nenes uniformades
recaptaran diners
per les missions de l’Àsia.
En ser que sigui fosc
tornarem cap a casa,
gats adúlters viuran
la nit a les teulades,
ens farà mal el coll,
tindrem les mans ben balbes,
els ulls inflats pel vent
i un tremolor a les cames.
Sinistres vigilants
armats amb forca i dalla
percaçaran arreu
parelles amagades.
Abans no es faci clar
fugirem cap a França
pels vells camins del bosc
disfressats de captaires.
Quan ja siguem ben lluny,
en qualsevol obaga,
cremarem els vestits
i esborrarem el rastre.
Llavors, lliures i sols,
sense dir cap paraula
ens besarem de nou
amb una força estranya.
ROMANCE
Se nos bicamos polas rúas
tremerán todas as casas,
contaránllelo ao alcalde
as donas da bisbarra,
virán os gardas civís
empuñando cimitarras,
dous frades dos Remedios
e o somatén en armas.
Convictos de tal crime
pendurarannos na praza,
cando esteamos colgados
repicarán as campás,
acudirán as xentes,
proclamarán a alarma,
e o alcalde, coitadiño,
dirá catro palabras.
Será un día revolto,
con moita tramontana,
¡como colgaremos, meu
amor, toda a tarde santa!
Para vernos virá a xente
de toda a comarca,
algún dirá: -é moi triste-
e mirarache as pernas brancas.
Arredor do patíbulo
nenas uniformadas
recadarán esmola
para as misións de Asia.
E cando sexa noite
voltaremos para a casa,
gatos adúlteros vivirán
pola noite nas terrazas.
Teremos dores no pescozo,
teremos as mans con cambras,
os ollos inchados polo vento,
e tremor nas pernas alteradas.
Sinistros vixiantes,
armados de forca e gadaña,
procurarán arreo
parellas agochadas.
Denantes que sexa día,
fuxiremos cara Francia,
disfrazados de mendigos
polos vellos camiños da fraga.
Cando esteamos ben lonxe,
en calquera clareada,
queimaremos os vestidos
e borraremos as pegadas.
Entón, libres e solos,
sen dicir nin unha palabra,
bicarémonos de novo
cunha forza estraña.